EL FANTASMA

A l’hora de canviar de casa, vàrem haver de menester un electricista.
Truquen a la porta i vaig tenir una gran sorpresa. Aquell home que resta palplantat davant meu, no és altre que I'amic que vàrem ser i que durant el temps de la “mili” ens vam estar escrivint. Hola Joseph, estic sorpresa, li vaig dir, te’n recordes de mi? Oi, i tant, vaig pensar sovint en tu, em diu. Recordo que em vas deixar ben penjat, les teves cartes eren la meva alegria en aquells temps de soledat i aïllament, però al tornar em vas deixar frustrat. Ho sento Joseph, la meva comunicació volia que fos una companyia per a tu, et dic ben seriosament que en cap moment volia seduir-te, com ha estat la teva vida? Bé, em diu ell, aquesta vegada se l’il·lumina la cara, estic casat i tinc tres fills, i tu? Jo em vaig casar i tinc dues filles, estic treballant en un Iloc que m’agrada molt i m’ha ajudat a refer la vida després de la mort del meu marit, va ser dur, però ara passats els anys, una nova esperança m’anima, ja som dos a compartir responsabilitats, desitjos i fer camí, algú que em pren de la mà i me’n coratge. Bé, diu ell, m’agrada fer un treball per a tu. En el fons els nostres camins es van trobar i en aquell moment va ser bonic. Puc començar la feina ?


Rosa Aguarón