Sovint, ens deixem xuclar per una espiral auto-destructiva que ens porta a endinsar-nos en un mon irreal de preocupacions i així, ens allunyem cada cop més de la possibilitat de veure el camí a seguir , tot i tenir-ne plena capacitat. Sovint també, l'afecte és el que ens salva perquè el fet de sentir-nos estimats obre una sortida a l'espiral. La porta a la vida és l'amor.
Sandra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada