Vaig llegir una vegada que en la vida només hi ha tres esdeveniments importants: néixer viure i morir. No sentim el primer, patim al morir i ens oblidem de viure. Si per a molt es certa aquesta conclusió, la vida no és gens colpidora. De néixer i morir, no ens escapem, però la vida, la hem de gaudir fins l’últim sospir. D’infants la descobrir, de joves ens il·lusiona, de grans, la comencem a percebre com un prodigi, fascinant i de vells, quan l’obligació ja s’atura, es quan la podem esprémer al màxim, només hem de saber mirar les meravelles que tenim al nostre abast, saber escoltar la gent que ens estima, la música, els ocells Aquesta és la vida de la jubilació, mentre un és viu, viure. 
L’Atanasi ,aquest bon home que arriba a gran després d’haver viscut només per a la feina, no entén que l’edat sigui motiu per aturar l’experiència, o que les noves tecnologies empenyin sense compassió anys de sacrifici. En aquests moments com en molts altres, és tan important estimar i sentir-se estimat! L’afecte de la Sílvia , la seva dona ,és el que ha salvat l’Atanasi del trastorn desesperar que ha patit. Potser, no s’havia parat a pensar que tenia al seu costat una estimació més gran que la feina i no l’havia cultivat prou, però al final l’amor ressorgeix com llança i sempre guanya. Emi Sànchez
27-11-09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada