No sap el que és viure 
qui no sap d’amor
Qui no sap mirades
que parlin de tot
sense cap paraula
Qui no sap paraules
dites amb el cor,
ni sap de tendreses,
ni sap tot el goig
de dolces carícies,
d’encesos petons.
Qui no sap l’enyor
no coneix les ànsies
D’uns braços i uns llavis
i unes mans i un cos
Rosa Bruguera
1 comentari:
Rosa,
has començat aquest curs amb molta empenta. El teu poema i l'escrit final m'han agradat molt. És ben veritat el que hi dius. Et felicito!
Magda Simon
Publica un comentari a l'entrada