Te’n recordes com vaig conèixer a l’Adrià? - En cara no sé com es va fixar amb mi amb la cara de pocs amics que deuria reflectir ! -Era el dia de Sant Antoni i queia en diumenge, i els meus companys de laboratori feien una excursió a Núria. El meu pare, no m’havia deixat anar ja que li semblava que era molt lluny per anar una noieta de divuit anys, (en aquell temps era una cosa bastant normal, aquesta manera de pensar) naturalment, jo vaig esclatar amb una enrabiada de mil dimonis, i tu per a treure llenya del foc, em vas convidar a una festa que hi anaves amb la teva parella.
De camí, el Martí, el teu company, comentava que el seu amic l’Adrià havia arribat el dia abans del servei militar, - a mi, com és natural no m’interessava gens la conversa – però per coses del destí, al arribar al lloc, ell era allà conversant amb companys, suposo de la seva recent llicència. Al veure’ns, s’hi va acostar, i des pres de la típica presentació, es pot dir que mai més s’ha separat de mi.
Ara comprendràs perquè li tinc tanta devoció a Sant Antoni i perquè el dia de la seva onomàstica, sempre li agraeixo al meu pare la seva tossuderia.
Com és natural la nostra primera sortida junts, va ser a la Vall de Núria, i et puc assegurar, que va ser fantàstic!
Emi Sánchez / 14-05-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada