APETÈNCIA

Amb els ulls tancats, em turmentava imaginant-me els suculents menjars de la mare; Quin conill amb cargols, quin arròs amb llet, quin estofat de vedella !!! Feia tres dies que per prescripció facultativa, les meves papil·les gustatives només assaborien un líquid semidolç, llepissós i una mica repugnant. L’estómac estava a l’atur i em demanava feina. Jo, li’n volia donar, però no estava a les meves mans, l’encarregat m’ho tenia ben prohibit, però tant li vaig insistir, que al final el va posar un dia a prova per veure com responia
Vaig preparar les eines: Cullera, forquilla, ganivet, ja que no sabia quina seria l’adequada, em vaig vestir amb la roba pròpia per aquell esdeveniment , un pitet de cotó blanc, que em tapava els pectorals per a poder treballar segur sobre les possibles conseqüències d’una feina molt esperada, i em vaig disposar a esperar pacientment l’anhelat àpat.
Quan vaig destapar el plat, i vaig veure aquella meravella de verduretes petites i olioses, vaig experimentar un delit inexplicable: Quins colors, quines formes, semblava un quadre puntilliste d’en Joaquim Mir. El taronja com una posta de sol, el verd com la natura, el violeta com la nit i el groc la felicitat! Vaig començar la feina a poc a poc per delectar-me ben be del que feia: Ara un pèsol, ara un trocet de pastanaga, després la col, la patata, la mongeta. Oh quin goig, quina flaire, ja notava al meu païdor com m’agraïa la meva recomanació, de ben segur que li proposarien per un contracte fix.
Emi Sánchez / 14-05-2010