Dos quarts de set de la tarda: -“Ara pujo a l’autocar. Records dels amics. A les set de la matinada ja estaré de tornada. Un petó”.Les sis de la matinada: Sona el radiodespertador: - “Últimes notícies. Un autocar amb seixanta passatgers provinent de Bilbao ha bolcat prop de Valls. Sembla que hi ha hagut dos morts”.
Un estremiment li recorre el cos: És molta casualitat que sigui el seu autocar. I en tot cas només hi ha dos accidentats greus ...
Dos quarts de set de la matinada: -“Els morts són persones joves, pels volts de la trentena . Un noi i una noia” –continua la ràdio- (un sospir d’alleujament). “Els ferits els han traslladat als hospitals de Valls i Tarragona”.
Tres quarts de set de la matinada: - “Esperi un moment que ho consultem ... No, aquí no tenim ingressat ningú amb aquest nom. Diu que ja ha preguntat als altres hospitals? Doncs pot estar tranquil perquè tots els ferits ja han estat ingressats”.
Les set: -“Digui ... Sí, la companyia ha enviat un autocar al lloc de l’accident per recollir els passatgers... No, no disposo del llistat dels passatgers. Em diuen que entre les vuit i les nou estaran a Barcelona”.
Les vuit: -“Pare, com és que la mare no ha telefonat?”
-“La mare és infermera, es deu haver quedat a atendre els ferits. Quan pugui ja ens farà una trucada”.
Les nou: Sona el telèfon (un altre sospir d’alleujament)- “Buenos días, El Sr ...?”
-“Sí, jo mateix. Amb qui parlo?” –va contestar
- “Con el cuartel de la Guardia Civil de Valls. Rogaríamos se personase para unas diligencias de reconocimiento de una persona accidentada ... “
Es va abraçar amb la filla i el dolor retingut li va brotar amb tota la seva força .
Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada