L’àvia diu: “Roba per què no t’eixugues, bugadera per què no em bellugues?”
Roba estesa, llençols blancs moguts per un ventet suau. Tot el pati de casa sembla un estol d’ocells blancs.
Els nens hi juguen passant per sota. Riuen, riuen, corren, s’escapen ...
Com els llençols blancs els records volen més enllà, pugen amunt, somniem, tornem a la infantesa. Quines estones, que n’erem de feliços, quin goig ...
Els terrats, els veïns de l’entorn, les rialles, les entremaliadures.
Deixem volar els nostres records com els blancs llençols. Pugen com el fum blanc de les xemeneies, amunt, amunt ...
Teresa Demestre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
"Tens els ulls plens de paraules, la vida estesa al davant. Aparador de joguines, cançons fàcils de cantar... Cançó d’un temps de tramvies i carrers mal empedrats; dies de sol i de pluja barri amunt i barri avall... Nits de lluna plena, somnis d’envelat... Bella com una princesa d’algun vell conte d’infants, et veig ballar un vals de punta a la plaça del Diamant… I tu, al terrat, estenent la roba o asseguda cosint sola, amb la tarda, i voltada de baranes, de vent i de blau... Sentir que passen els dies com si fos un joc d’atzar: una rosa per Sant Jordi i flors negres per Tots Sants... Xerrameca de botigues, coloraines de mercat; olor de sofre i de lluna cada nit de Sant Joan... Nits de lluna plena, somnis d’envelat... L’ocell de la jovenesa pren el vol mirall enllà: valsos que van i que vénen a la plaça del Diamant... I tu, al terrat, estenent la roba o asseguda cosint sola, amb la tarda, i voltada de baranes, de vent i de blau... Llargues tardes de diumenge, polsim de lluna als terrats, quietud d’hivern al vespre quan es fa fosc aviat... Sentor de rosa perduda, claror de vidre entelat, joguina feta malbé, cendra d’ocell estimat... Nits de lluna plena... Somnis d’envelat... I quan la cançó s’acabi una altra en començarà, car tot gira, com els valsos de LA PLAÇA DEL DIAMANT.”
(Lletra: JOAN OLLÉ - Música: RAMON MUNTANER)
M'ha agradat molt el teu escrit dels llençols. M'ha recordat la Plaça del Diamant i el nostre propi espai per a estendre els records; no el pati de la Gran Via, que tu recordes, sinó el terrat de Sant Gervasi, on hi estan guardats alguns dels meus records d'infantesa i els teus de la maduresa.
Un petó
Nacho
Publica un comentari a l'entrada