El gerd

No és la dolçor dins del seu cor
amb aquell toc d'àcid adient
per refrescar-la.
No és el seu color vermell vinós
velat per una lleu blancor
per decorar-la.
No és la consistència tova,
fràgil a la boca al moment
de mossegar-la.
Ni tan sols aquell perfum
de cosa bona
que ens regala l'ensum i el tast
en empassar-la,
ans al moment de descobrir-la
i d'agafar-la
és tan perfecta , tan sobtada,
baia vermella al mig del verd
de les bardisses.
El gerd, un regal de passejada.

Àurea Brufau