Cosia, a punta d’alba
el pensament volava
els records de la filla
el fil la roba lliscava.
Com la mare trenava
els seus cabells de seda
l’ocell al riu cantava.
L’ombra del dol s’atansa
l’agulla als dits es clava
un crit i les llàgrimes
rodolen per les galtes.
TANKA
L’agulla enfila
refà l’estrip de roba
teixeix pell morta
els dits a les palpentes
la sargidora cega.
Rosa Aguaron
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada