Que no em vingui l’oblit
dels jorns que foren, de vida
plens per a un poble ardit
Amb joia i amb orgull
vull recordar
fets i gestes, emblema
d’un gloriós passat
Mil anys que foren
de sobirania plena
no els esborra un sol dia.
Les armes, prou que poden
un poble fer callar, però
l’enyor manté la flama
que passa de mà en mà
Com ens faran callar?
Amb armes i presons?
Amb premsa censurada?
Cantant el “Cara al sol”?
Trucant a punt d’albada?
Sense odi ni rancor
vull recordar
els greus ultratges
ofenses d’un passat
Un poble mai no mor
quan té memòria,
No em permeteu l’oblit,
Vull recordar!!!!
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada