dissabte, 27 de febrer del 2010

Cançó del bes sense port

A la classe l'Anna Maria ens va parlar de la versió cantada d'aquest poema de la Maria-Mercè Marçal. Arran de la inauguració de l'exposició de la poeta d'Ivars d'urgell vam parlar del símbol de la trena en els seus poemes.



Maria-Mercè Marçal "Desglaç"
Interpretada per Miguel Poveda

Cançó del bes sense port


L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.


2 comentaris:

Anna Mª ha dit...

Posa la pell de gallina.

Jaume Roig ha dit...

El dolor no és sentiments simples, sino molt complexos i M.M.M. ens ajuda a poder expressar-los. Imatges com:
- un bes sense port
- carbó d'amor
i tantes altres.
Moltes gràcies M.M.M.per oferir-nos les teves paraules.

Jaume Roig