ESCRITS INSPIRATS EN TEXTOS DE LA MONTSERRAT ROIG
“Un pessic de sal un pensament de pebre”
Jo també m’hi apunto als que desitgen un món millor, m’apunto a la lluita per aconseguir-ho, m’apunto a la curiositat que mostra l’infant, m’apunto a conservar la mirada neta de l’infant, m’apunto als que no han perdut l’esperança, m’apunto als que estimen l’Univers, és a dir: que estimen la natura, les muntanyes i els rius, els ocells, el mar i la sorra, les roques, el que és bonic i lleig. M’apunto amb aquells que encara s’emocionen amb coses petites, amb els que saben deixar passar els temps, esperar a que després de ploure surti el sol, m’apunto a oblidar els retrets, m’apunto als que confien en l’amor, amb els que en donen sense demanar res.
EL DOLOR QUE NO S'ATURA MAI
Escolta’m filla meva,
com estic desolada.
Fa poc t’embolcallava,
els teus cabells trenava.
Veig la teva mirada
i escolto la rialla
jo t’omplia de tendresa.
Però vas partir de matinada
deixa anar aquest fil que em lliga
aquest fil invisible
que em lliga a tu per sempre.
Vull descansar per viure
sabent que tu m’envies
un poc d’esperança.
Rosa Aguarón
divendres, 5 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada