Però ens hem parat a pensar que potser ha sigut la societat la culpable d’aquesta esclavitud?
L’educació entre els dos sexes, ha sigut al meu entendre, nefasta: S’ha parlat del home com un ésser que havia de ser fort, responsable, que no mostrés sentiments, però sobre tot se li ha inculcat que era el mascle reproductor i responsable de l’espècie humana. Després d’aquesta càrrega, com no han de veure dones per tota reu, i mirar-les no com un ésser humà amb l’única diferència de tenir un cromosoma diferent, sinó com una dona amb la qual podrien portar a terme el clímax de la virilitat.
Està clar! Això de la procreació, de mica en mica ha anat derivant a una masificació excessiva. Però l’home, ja tenia la lliçó apresa i ara no li vinguis amb que a la dona se l’ha de mirar de tu a tu, perquè encara que tingui una atractiu femení, (no deixem de banda que la coqueteria és una de les armes de totes les espècies per atreure al mascle), la dona, és un ésser humà com ells, que apart de portar culturalment el pes de la preservació de l’espècie, també ha tingut i té una necessitat sexual moltes vegades ignorada per l’home.
Deixem-nos ja de competir entre els dos sexes! Deixem-nos de fer acudits intencionats per ridiculitzar-nos.
El comportament humà, és producte de la seva cultura, de la intel·ligència i de la societat i no estan governats per l’instint, com passa amb els animals. Nosaltres podem raonar, fem-lo positivament ! Lliurem aquest bagatge als homes dient-los que volem al nostre costat mascles que s’emocionin, que plorin, que ens facin riure, que ens estimin, i que de la responsabilitat, no es preocupin, ja que ara, aquest do, ho podem compartir.
Emi Sánchez / 19-02-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada