Aquella nit ell, borratxo com quasi sempre, va voler forçar-la a una passió animal que ella ja feia temps que no sentia, amb llàgrimes als ulls va demanar-li:
-Si us plau, no t'enfadis però no en tinc ganes, estic cansada...
-Cansada! Cansada de que? Jo si que n'estic de cansat, treballant tot el dia per tu i els nens i a sobre no cumpleixes, va calla i no em facis fer-te mal...obre les cames.
Com una bèstia va tirar-se sobre d'ella i ella sanglotant només podia dir:
-Ho sento, ho sento fes el que vulguis amb mi, sóc tota teva..
-Si fos així meuca t'entregaries i no oferiries ressistència així que vinga, posa-li ganes que sinò ja saps que m'enfado i em fas fer-te mal
-No, no t'enfadis faré el que vulguis però no em peguis
-Pegar-te? El que faré és matar-te, no serveixes ni per el que ha de servir una dona.
-Vinga estimat, no diguis això.Que faries sense mi?
Ell, la va mirar amb els ulls vomitant ràbia i després d'estomacar-la va penetrar-la fins a saciar el seu diabòlic instint.
Sandra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada