Freud es va basar en aquesta tragèdia de Sòfocles per designar el Complex d’Edip, la principal característica del qual és el sentiment ambivalent d'amor i d'odi envers el pare en cas del nen i envers la mare en cas de la nena.
És, doncs, quan el protagonista passa de l’inconscient al conscient, se n’adona del fet d’haver mitificat en excés la mare i per
contrast de la ràbia i l’enuig que li suscitava el pare, que, de cop i volta, li agafa un sentiment de culpa, que li explota a la boca i plora sense contenció. És orfe, i manté, com si encara fos un nen, una lluita entre el desig i la prohibició. És la perplexitat d’un sentiment nou que el fa trontollar i aguditza la sensació d’inseguretat, com d’un iceberg a la deriva. 17.- Amb aquell esperit d’amor i sacrifici que la caracteritzava va decidir visitar l’Agnès, Durant un mes tots els intents de parlar amb ella havien estat inútils i es preocupava pel què li podia haver passat. L’Agnès és una dona d’uns setanta llargs que havia tingut una caiguda rere una altra. Per sort no s’havia trencat res, però estava tan espantada que no volia sortir sola. Per això la Crist la trucava, l’acompanyava a donar una volta i estava segura que així l’ajudava a ser una mica feliç. Però malgrat tots els seus esforços, l’ Agnès cada dia es retreia més; tancada a casa seva no s’assemblava, en absolut, a la dona que era 6 mesos abans.
Es decidí i hi va anar, al trucar va sortir a obrir una noia que desea? Espere que voy a decirselo, i tancà, deixant-la al replà. Passà una estona, finalment va sentir girar la clau, s’entreobrí la porta, just el que donava de si la cadena de seguretat, l’Agnès en persona, amb un fil de veu, va dir: ho sento, tinc una reunió de feina i li va tancar la porta als nassos.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada