Com si jo no fos de carn o com si el mon fos jo, tot pujant per aquella alta muntanya dels himalaies, sense gairebé pensar només pensava en paraules: inmensitat, la pròpia insignificància dins la inmensitat, la importància de la pròpia insignificància, el significat de cada vida, la vida bategant al meu cor, el meu cor fort com la muntanya, la muntanya als meus peus i jo; una amb la muntanya.
Sandra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada