Mercè Rodoreda
Per a treure’m la tristor de la seva mort, m’imagino que la seva ànima, s’ha reencarnat en una papallona que vola per un prat de flor en flor; Llavors tanco els ulls i sense gairebé pensar, només penso en paraules: papallones blanques, grogues, pigades amb taques de molts colors, herba verda, flors silvestres, roselles, margarides, arbres alts, amples, plens de vida, branques trencades, branques despullades, rierols d’aigua clara, terra flonja, catifa de fulles seques, cavalls lliures, vaques dringant el seus cascavells, ovelles agrupades, muntanyes altes, fortes, impressionats, sinuoses, salts d’aigua sorollosos amb polsims de boira per la seva força, cel blau, cel roig, cel de cotó... I em sembla que la terra miri amb els meus ulls i senti amb els meus sentits. Com si jo n
o fos de carn o com si el món fos jo, aleshores, la veig volant i volant feliç sota un sol d’estiu que fa de flassada al prat.Emi Sànchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada