it constant i gairebé imperceptible a l’oïda, dins un espai buit ple de no res; nit, foscor, quietud, no és això la solitud? Dolça o inquietant, feliç o desgraciada, il·lusionada o decebedora, fantasiosa o real... records d’una vidaRosa Bruguera
dilluns, 12 d’octubre del 2009
LA CARTA
5.- Malgrat estar ben acotxada, a voltes es desvetllava amb els sorolls del silenci, d’un silenci sonor, com un brunz
it constant i gairebé imperceptible a l’oïda, dins un espai buit ple de no res; nit, foscor, quietud, no és això la solitud? Dolça o inquietant, feliç o desgraciada, il·lusionada o decebedora, fantasiosa o real... records d’una vida
Rosa Bruguera
it constant i gairebé imperceptible a l’oïda, dins un espai buit ple de no res; nit, foscor, quietud, no és això la solitud? Dolça o inquietant, feliç o desgraciada, il·lusionada o decebedora, fantasiosa o real... records d’una vidaRosa Bruguera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada