Qui no ha estat algun cop estirada a la sorra d’una platja quan el sol es comença a pondre , mirant l’horitzó com si els nostres ulls aclucats naveguessin per sobre l’aigua fins l’infinit. Potser, les espurnes titil·lant que veiem són les Senyoretes del Mar que com als sis vailets del conte, ens volen transmetre l’encanteri misteriós de les aigües en aquelles hores del crepuscle quan el sol es pon i sembla que el mar encunyis una bola de foc i fent que els seus reflexos encenguin el cel amb tonalitats meravelloses. Quan un contempla aquest fet, l’encís es realitza i ja mai més penalitats de cap mena no podran destruir en el cor aquella visió.
Emi Sànchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada