El mar, quantes vegades m’ha fet somiar! La seva bravura m’emociona i els seus colors em donen pau. ¿Quina màgia tenen les seves aigües que em produeixen aquesta calma? Jo voldria que en els somnis m’ensenyessin la veritat. A on resideix la seva força, i a on la podria trobar ? Per quan en hores baixes, quan sola sempre vols estar, jo tingués la seva força per poder-me encoratjar. Vull sentir-me gran!, vull semblar-me al mar, per quan les emocions em produeixin pesar, s’assemblessin a les ones que igual que arriben se’n van.
Emi Sànchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada