familiar i on t’hi trobes bé. Per a mi un d’aquests llocs és Montserrat. No sabria definir per quin ordre de preferències situar-lo. Com a muntanya amb una magnificència i majestuositat inqüestionables; com a lloc d’alt contingut religiós, alhora místic i màgic que desprèn una gran força o bé com a espai simbòlic que aplega tot un conjunt de sentiments i que representa un recorregut pel país, la cultura, la història, la llengua...M’agrada anar-hi de tant en tant. Encara que Montserrat es veu des del mateix Collserola, quan t’hi acostes, sempre et sorprèn i la serra té formes molt diferents segons des on arribis. Jo normalment ho faig des de Terrassa i quan la carretera travessa un petit túnel i se’t mostra al davant amb tota la seva immensitat, respiro fons i penso “mira, ja hi som...” Però encara falta la pujada per la ben cuidada carretera amb el seguit de revolts i que ens mena fins les zones d’aparcament. De totes maneres la millor manera d’arribar-hi és amb el aeri que li afegeix una considerable dosi d’emoció.
Montserrat té moltes, diguem-ne, lectures i en segons quin moment es pot triar la que més s’escau.
Si el dia es clar passejar pels camins fins la Creu de Sant Miquel, o pujar amb el funicular de Sant Joan i arribar fins la petita ermita, o, el millor, seguir fins a Sant Jeroni on la vista és incomparable. Des d’aquest punt i mirant en direcció als Pirineus, es poden identificar les muntanyes llunyanes des del Costabona fins les muntanyes d’Andorra, destacant el Port del Comte, que són les més properes. Des d’aquest punt es dibuixen la quadricula dels camps, els boscos, les poblacions i fent la volta fins i tot el mar. Tens la impressió que la vista abasta una part important del país i et sents cofoi i orgullós del que veus.
En un dia emboirat i fred et pots deixar portar pel recolliment de la basílica. Un cop dins del pati d’accés sembla com si entressis en un món diferent. L’interior, amb les diferents capelles i ornaments, sense gaires excessos, amb la imatge de la “Moreneta” dominant-ho tot des de dalt de la seva capella, ajuden a seure una estona i si no hi ha gaire gent pensar, pregar o escoltar l’escolania. Es evident que es tracta d’un lloc d’acollida i aquesta ha estat des de fa molts anys una de les finalitats dels monjos de Montserrat. En èpoques difícils i dures pel país, representava un reducte d’esperança i llibertat i el seu paper, més enllà d’allò estrictament religiós, va ser importantíssim per a moltes persones.
Té també un fort atractiu turístic i molta gent de tot el món fa la seva visita bé per motius religiosos o bé només perquè les guies de viatges en parlen d’aquesta muntanya diferent a totes. El que sí he pogut constatar és que no deixa indiferent a ningú, fet que m’agrada molt compartir.
Anna Maria Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada