RECORDS D’UNS POEMES

Gràcies als poemes de Maria Mercè Marçal
Clau de Llunes
Tres dons són d’agrair i també de rebel·lia: Ser dona , de classe humil i de nació oprimida.
Cançons de paper fi i llunes blanques, omplen el sac i buiden les butxaques.
Desglaç
Tèrbolament estima amors de vells naufragis, no el fereix, no l’arrossega.
Sense secret, sense clau, sense seny, un gran amor construeix.
Sal oberta
S’endinsa en els records que cus a punta d’alba, vida, mort, ¿qui salta la tanca?
Als núvols hi ha una finestra que s’obre i no es tanca, la soneta vindrà i la porta tancarà.
Mans de seda la despullen per dessota l’olivar, passa el vent passa la lluna . Ai amor com oblidar aquest fruit tant amargant.
Bruixa de dol
Al cel el seu nom estampa i amb quatre fustes l’emmarca.
L’amor amb la lluna esclata com en un jardí florit.
S’encara a la tristesa i la fa emmascarar, és l’hora d’anar a la festa i de dessimular.
Racó del cos
Enfila l’agulla amb fils d’oblit, cus el que troba, cus de memòria.
Pren la copa que el pallasso li allarga, el vidre és fred i un rastre de carmí crema.
La tristesa a les golfes pujarà i baixarà les escales amb un somrís als llavis.
A l’armari desa el record de la infantesa, però és massa punyent i no l’amaga del tot.
Obre un instant la ma i allibera dòcilment la memòria per retrobar el passat.
Emi Sánchez / 5-03-2010