Algun dia, quan el pensament voli a traves de núvols baixos, m’introduiré en els versos de Maria Mercè Marçal perquè em mostri la fortalesa i l’equilibri que tant li van influenciar Ausiàs March i Clementina Andreu.
Algun dia quan la crueltat del món faci llangorosar el meu cor, m’infiltraré en els versos de Maria Mercè Marçal perquè em retorni la tendresa i moderació que va heretar de Joan Salvat Papasseit i Maria Antònia Salvà.
Algun dia, quan l’amor em col·lapsi els sentiments, m’endinsaré en els versos de Maria Mercè Marçal perquè m’ensenyi el camí de l’experiència i la perseverança que va aprendre de William Blake i Caterina Albert.
Algun dia, quan busqui la llibertat, l’apassionament i la persistència, m’embolcallaré en els versos de Maria Mercè Marçal perquè la seva música i el pes de les seves paraules em facin trobar l’ànima generosa i sensible que es necessita per a ser feliç.
Emi Sánchez / 26-02-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada