Sóc dona de nació oprimida,
que el mar m’aboca a contrasang,
restes de vells naufragis
amb les vores del record.
Desfaig l’estrip
i deixo el que trobo.
jo tinc un nom!
i amb guix l’escric.
Cerco al rebost
agres tints de venjança,
i amb ventallet ben fort
l’esborro amb traça.
Pujo la tristesa dalt les golfes
i deso a l’armari
llunes d’amor
sense secrets, sense la clau.
Ja s’atansa l’hora
mireu quins caramulls
les mans de seda al vent
i res no ens hi serà pres.
___________________________
Emi Sánchez / 5-03-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada