He descobert un ullal
als boscos de la muntanya.
A la muntanya on visc,
he descobert un ullal.
I fermament astorada
com si fos herba arrelada
observo en aquest instant
brollar l'elixir de plata
i escolto els mils sons de l'aigua,
de l'aigua d'aquest ullal.
He descobert un ullal
al cor de la meva ànima.
A l'ànima on jo visc,
he descobert un ullal.
I fermament aquietada
com esperit enlairada
observo en aquest instant
brollar l'elixir de vida
i escolto els mils sons del Pare,
del pare del meu ullal.
Sandra
divendres, 8 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada