Un matí de festa, feia el mandra quan es fixà en les escletxes de la paret de les que començà a brollar un doll d’aigua que, en un tres i no res, va inundar la habitació, s’anava a ofegar? De sobte reconegué les impressionants Cascades del Rhin. Amb la por arribant-li al fons dels ossos, es va arronsar tot arrapant-se al llit, convençuda que així el corrent no se l’enduria riu avall.
Fou en va, el llit s’encongí, just a la mida de la porta, per poder-hi passar i seguir el corrent enmig de les parets gegants, el riu hi jugava com si fos una barca a la deriva deixada de la mà de Déu.
Atemorida i delerosa de veure totes les sorpreses que li reservava la 
casa, obrí els ulls al Matterhorn que s’alçava amb tota la seva majestuositat, també descobrí geleres i llacs i jardins i uns prats verds tan suaus que feia venir ganes de rebolcar-s’hi.
Estava revivint, com en una pel·lícula, aquelles vivències
viscudes amb intensitat i desitjava no aixecar-se del llit perquè perdurés per sempre més l’encís.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada