Mestressa de casa meva que sempre m’has tractat bé
Ja sé que sóc aquell estri que ja no serveix per res
i que en un pis de Barcelona ha quedat ben obsolet
Ja sé que sóc una rampoina però voldria acabar bé.
Només sóc una torradora, feta de ferro artesà,
Un manyà amb bona traça, amb ses mans així em creà
Em féu ben bé a la mida d’una gran llesca de pa.
No recordes les torrades que feia al començament
i les mirades atentes dels que esperàveu el moment
de treure’m del foc de terra i agafar el pa tan calent?
Quan donaves per perdudes aquelles arracades d’or
jo feia de caixa forta per al més preuat tresor
Bé que et puc guardar les joies i la casa, si convé
que quan una n’és de ferro, no l’espanta re de re.
Dóna’m un dia de glòria, retorna’m al meu indret
Voldria acabar els meus dies sent útil i amb el cap dret!
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada