Em sembla que no t’explicat mai la vida del meu cosí Joan, un home pocs anys més gran que jo, ple de contradiccions i suposo amb una lluita interna durant pràcticament tota la seva vida.
Els seus pares i els seus avantpassats eren i havien estat pagesos. Vivien en una masia prop d’un poble del Pla del Urgell i conreaven cereals, una planta de fruiters (pomes i peres) i també havien tingut vinyes però ja feia temps que no les treballaven.
En Joan va estudiar peritatge agrícola i també, la carrera de piano (la música li agradava amb bogeria). No pots imaginar-te la meva sorpresa quan de nit tancada, d’una petita cambra situada sota el galliner i sortien les notes nítides d’un piano tocant Chopin, Beethoven, Listz...
Em va explicar que havia treballat uns anys a Raïmat i després el vaig visitar a Alp, en un hotel de esquiadors on feia de cap de manteniment ? Allà em va ensenyar un piano de mitja cua, seu, que l’hotel li permetia tenir i tocar en un dels salons.
Crec que ha estat un d’aquests homes que la vida i les circumstàncies no li han permès mai fer allò que realment desitjava.
Gabriel Garcia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada